Pot la paraula llibertat esclavitzar?

Publicat a El Común el 15/06/2025

Llibertat i esclavitud són, en principi, termes contradictoris. Segons el DIEC, llibertat és l’ “estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc.”. Per la seva banda, defineix esclau com “que està sota el domini absolut d’un amo, que no és de condició lliure.” Com és possible estar esclavitzada per la teva propia llibertat? 

Açò ha generat que internet i les xarxes socials es percebin com a níxols de mercat.

Vivim en la societat de les xarxes socials on, gràcies a Youtube, Justin Bieber, procedent d’una família humil, ha aconseguit tindre una de les majors fortunes del món¹. Açò ha generat que internet i les xarxes socials es percebin com a níxols de mercat. Però, qui obté realment els guanys econòmics d’aquesta activitat? Les persones creuen que es poden fer riques mitjançant la creació de contingut mentre el capitalisme fa el vertader negoci d’aquesta creença. En cap altre treball dedicarem hores i hores gratuïtament a canvi de l’esperança de guanyar diners: si no ens paguen, no treballem. No obstant això, regalem a totes les plataformes el nostre temps per fer rics a Musks i Zuckerbergs amb l’esperança de ser la propera promesa, esperança que en raríssimes ocasions es fa realitat. 

Òbviament el capitalisme no es queda ahí i quan es tracta de fer negoci busca totes les escletxes. Si la prostitució en carn i os de dones ja és el segon negoci més rendible del món, tot i necessitar de la comissió de delictes com la tracta de persones, no cal ser experta en el tema per intuir que, a través d’una pantalla, es trobarà la manera d’explotar dones. Dones que, mitjançant l’entramat actual d’hipersexualització consideren que la seva vàlua està en el seu atractiu sexual i que dediquen temps i esforç per veure si el dia de demà es fan riques. Però riques a costa de què? De dissociar-se del seu cos? De creure que treballaran com a models quan, en realitat, són explotades sexualment? De deixar de ser persones per a què un puter es faci una palla?

Only Fans és una plataforma d’explotació sexual on els proxenetes es diuen managers, els puters fans i les explotades influencers.

Sí, parlo de l’explotació sexual que suposa Only Fans. Ens intenten fer veure que, amb la pantalla de per mig, les coses són inofensives i res més lluny de la realitat. Only Fans és una plataforma d’explotació sexual on els proxenetes es diuen managers, els puters fans i les explotades influencers. És un nou gir del capitalisme per fer-nos creure a les dones que la nostra vàlua és l’atractiu sexual i que el sexe és un joc de poder al qual volem i podem accedir sense conseqüències per a nosaltres. Parlo de dones perquè el 97% de les “creadores de contingut” són dones i la major part dels subscriptors i ‘assessors’, homes², així que hi ha una clara desigualtat de sexe: el sexe femení és explotat pel sexe masculí. No hi ha igualtat, hi ha poder.

Per aquelles persones que, després de tots aquests arguments, continuen pensant que “no és el mateix” i que Only Fans és més pornografia que prostitució, cal recordar que la pornografia és violència explícita cap a les dones i fomenta violacions i agressions sexuals. Perquè -em podreu dir puritana si així ho considereu- “sexe accidental” és una hipocresia per romantitzar una violació. I no m’ho invento jo, si accedim a Pornhub, la plataforma gratuïta més habitual de consum de pornografia, “sexe accidental” és un títol habitual dels seus vídeos amb continguts en els quals una dona està fent qualsevol cosa gens sexual i un home apareix per darrere i la penetra. Això, amigues meves, és una violació romantitzada. Un altre dels continguts habituals és, “cream pie”, que consisteix en que el xic s’escorre dins sense consensuar-ho amb ella, per descomptat, sense el seu consentiment o ni tan sols avisar-la. Ahí es troba la clau de l’erotisme d’aquella escena justament, en que això, amigues meves, torna a ser una agressió sexual on té un paper més eròtic el poder de la dominació que el sexe mateix. 

D’aquí la condició de llibertat que esclavitza. El lliure mercat és l’amo que ens domina i ens obliga a explotar-nos. Creiem en una falsa llibertat d’accés que ens lliga per complet a l’explotació, però aquest esclavatge del segle XXI no dista tant de l’esclavitud del segle XIX: el sistema està muntat perquè creiem que aquestes dones ho fan perquè volen. O algú encara creia que no hi havia cap esclau que defensava la seva condició d’inferioritat? L’èxit d’una opressió és, justament, comptar amb aliades entre les oprimides i això no té res a veure amb la llibertat. El capitalisme sense límits de les xarxes socials ens fa creure que tothom podem ser Justin Bieber perquè acceptem lliurement l’explotació i, en el cas de les dones, per fer-nos creure que comprar els nostres favors sexual és èxit i no vulneració dels drets humans.

Es “permet consumir dones de forma molt ràpida, a colp de click, i amb possibilitats de fer comanda personalitzada segons categories de preferència”³, com qui encomana una hamburguesa completa amb formatge però sense bacon, que li resulta pesat de digerir. Ni igualtat, ni empoderament, ni llibertat; ni tan sols monetització individual; es tracta explotació sexual: una empresa i molts proxenetes treuen rèdit econòmic de fer creure a algunes dones que només són un tros de carn. Els puters, com en la prostitució de carn i os, continuen pagant un preu ínfim per exercir el poder de sotmetre i violar a qui no els desitja. 

Si ens subscrivim, de nou, a les definicions imparcials de diccionari, la prostitució és la “pràctica d’avenir-se (…) a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre” així que Only Fans només pot encaixar dins aquesta definició com allò que és, una plataforma de prostitució. Era només qüestió de temps que, un país com Suècia on es prenen més seriosament els drets humans, perseguira proxenetes i puters, i també la xarxa com ja ho feia al carrer. La gran pregunta és, ¿quan es prendran mesures similars a l’estat espanyol sent el tercer estat del món amb més demanda de prostitució? Quan els drets humans de les dones seran una prioritat per a la legislació espanyola? 

1. 1.  Relatora Especial sobre la violencia contra las mujeres y las niñas, sus causas y consecuencias, Reem Alsalem (2024). La prostitución y la violencia contra las mujeres y las niñas. Organización de Naciones Unidas ↩︎

1. 1.  Saiz Martínez, Mónica. (2023). ONLY FANS. Un espacio de Blanqueo del negocio del sexo. Federación de Mujeres Jóvenes. ↩︎

1. 1. Saiz Martínez, Mónica. (2023). ONLY FANS. Un espacio de Blanqueo del negocio del sexo. Federación de Mujeres Jóvenes. 
      ↩︎