Segons la Macroencuesta contra la Violència de Gènere més del 40% de les dones majors de setze anys han sofert assetjament sexual i 1 de cada 5 l’ha sofert a l’àmbit laboral.

Gran part d’aquests assetjaments sexual a l’àmbit laboral es produeixen per homes i quasi la meitat per superiors jeràrquics. Per si aquestes dades no són prou alarmants, només 3 de cada 10 dones assetjades sexualment a l’àmbit laboral haurien comunicat aquesta situació a l’empresa.

Les raons de la falta de comunicació a l’empresa són diverses, entre les quals es troben la inexistència o desconeixement del protocol d’actuació obligatori en quasi la totalitat dels casos. A més, 7 de cada deu dones van callar per por a represàlies. Les dades són, en si, esgarrifoses: les dones no estan segures a l’entorn laboral i això repercuteix directament en la seua productivitat. Les empreses i les administracions públiques han de prendre part elaborant mesures per prevenir i combatre aquesta pràctica que atempta contra els drets humans de les dones al mateix temps que impossibilita que puguen desenvolupar tot el seu talent.

Una de les eines més efectives per fer-ho és la creació d’un protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe. Aquest protocol és un document que estableix les mesures per prevenir, evitar, detectar i respondre a aquest tipus de conductes en l’àmbit laboral. Estableix un marc intern que els permet conéixer les conductes censurables i les conseqüències aplicables a totes les persones membres de l’empresa.

Com fer un protocol?

Un protocol ben dissenyat ha de ser un document clar i accessible per a tot el personal i ha de contenir informació sobre els procediments a seguir en cas de detectar un cas d’assetjament, les sancions aplicables, el suport que es donarà a les víctimes i les mesures de prevenció a implementar. És important seguir els següents passos:

• Definició del concepte d’assetjament sexual i per raó de sexe per garantir que tothom entén què és i què no és assetjament sexual i per raó de sexe.
• Establir mesures preventives incloent-hi la formació del personal, la creació d’un codi de conducta, l’assignació de responsables clars i la promoció d’una cultura de respecte.
• Descripció del procediment d’actuació incloent la descripció dels passos a seguir per investigar l’incident, prendre mesures per protegir la víctima i sancionar el culpable.
• Designar les persones que seran responsables d’aplicar el protocol així com les persones a les quals es pot informar de les possibles conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe.
• Mitjans i recursos materials i humans necessaris per a implementar el protocol incloent-hi la creació d’un sistema de denúncies anònimes i garantista.
• Detallar el calendari d’actuacions.

En conclusió, la redacció d’un protocol contra l’assetjament sexual és una eina fonamental per a garantir un ambient de treball segur i saludable per a totes les persones. Així mateix, és important realitzar una formació adequada per a tot el personal, per assegurar que es detecten i s’aborden correctament els casos d’assetjament. Totes les persones tenim dret a un lloc de treball segur i respectuós, on puguem aportar totes les nostres capacitats professionals i productives. La redacció d’un protocol contra l’assetjament sexual és una passa necessària per a aconseguir aquest objectiu i per a garantir la igualtat i el benestar en l’àmbit laboral.